Hospital de Viladecans ICS

El seguiment domiciliari de la cirurgia de pròtesi de genoll de curta estada permet augmentar l’activitat hospitalària

La substitució protèsica del genoll és un procediment molt habitual en els serveis de cirurgia ortopèdica i traumatologia. És la solució més efectiva per millorar el dolor de l’extremitat per als pacients afectats de problemes degeneratius de genoll, cada vegada més freqüents en la població a causa de l’elevada esperança de vida actual. En aquest sentit, la implantació d’un programa estandarditzat de cirurgia de pròtesi de genoll de curta estada amb seguiment domiciliari permet incrementar l’activitat i reduir els costos sense augmentar les complicacions postoperatòries i amb més confort per al pacient, segons posa de manifest l’experiència dels hospitals de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS (Hospital de Viladecans i Hospital Universitari de Bellvitge).

L’any 2009, l’Hospital de Viladecans va ser dels primers de l’Estat a implantar un programa d’aquestes característiques. “Aquesta tècnica quirúrgica és una evolució de la guia clínica d’artroplàstia de genoll implantada en el nostre centre des de l’any 2001, en virtut de la qual ja es van unificar els criteris d’atenció al pacient des de tots els punts de vista amb molt bons resultats i amb una reducció de l’estada mitjana”, explica el Dr. Joan Ramon Amillo, cap de secció del Servei de Traumatologia de l’Hospital de Viladecans.

“Amb aquest model no només no augmenten les complicacions ni els reingressos, sinó que gràcies a la protocolització, s’aconsegueix un millor maneig d’aspectes com ara el dolor o el sagnat”, assegura el Dr. Amillo. En una enquesta de satisfacció, un 94,7% dels pacients van manifestar sentir-se satisfets o molt satisfets amb l’assistència durant l’ingrés, la rehabilitació i les cures, i un 90% van declarar-se satisfets o molt satisfets del seguiment en el domicili.

D’acord amb el nou protocol desenvolupat l’any 2009 a l’Hospital de Viladecans, el pacient ingressa el mateix dia de la intervenció; en el segon dia, se li fa la cura de la ferida quirúrgica, la retirada del drenatge i l’inici de la mobilització i rehabilitació; i, en el tercer dia, és traslladat al seu domicili, on la Unitat d’Hospitalització Domiciliària de l’Hospital es fa càrrec de la continuació del tractament fins que és donat d’alta en un termini mitjà de tres a quatre dies més. En aquesta via clínica, hi treballen coordinadament els equips de Traumatologia, Hospitalització Domiciliària, Rehabilitació, Infermeria, Anestèsia i Farmàcia de l’Hospital de Viladecans. Fins ara, s’han implantat en aquest centre unes 240 pròtesis seguint aquest procediment, que actualment s’aplica ja a entre els 75% i el 80% dels 105 pacients que hi són intervinguts cada any de cirurgia de pròtesi de genoll.

Paral•lelament, el maig de 2012 l’Hospital Universitari de Bellvitge va iniciar un programa de característiques similars adreçat als pacients de pròtesi de genoll primària que resideixen a l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, que presenten estabilitat clínica i hemodinàmica, i que compten amb les condicions sociofamiliars adequades per a l’hospitalització a domicili.

“Aquest programa registra una estada mitjana de 3,2 dies d’hospitalització convencional, seguits d’una mitjana d’entre 5 i 6 dies d’Hospitalització a Domicili, amb visites mèdiques regulars, almenys una visita diària de l’equip d’infermeria, i sessions de rehabilitació en el domicili a càrrec d’un fisioterapeuta”, explica el Dr. Frederic Portabella, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica Traumatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge. “Si és necessari, aquesta rehabilitació continua després de l’alta mèdica fins que el pacient assoleix el balanç funcional i muscular correcte i és capaç de caminar autònomament”, afegeix.

Després de més dos anys d’experiència, a l’Hospital Universitari de Bellvitge s’han implantat 179 pròtesis primàries de genoll seguint aquest protocol, cosa que representa pràcticament la meitat de totes les pròtesis primàries que s’implanten a l’hospital. “Els resultats obtinguts estan sent molt positius, tant pel que fa a l’evolució clínica dels pacients com al seu nivell de satisfacció per l’assistència rebuda”, assegura el Dr. Portabella.

“Sempre que les característiques de la malaltia ho permetin i que el pacient compti amb un bon suport familiar, el millor lloc terapèutic és el domicili”, afirma la Sra. M. Teresa Cantos, supervisora d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Universitari de Bellvitge. “La inclusió en aquest programa és sempre una opció voluntària. Per a la majoria de pacients és un avantatge, ja que d’aquesta manera es beneficien d’un millor entorn i poden reintegrar-se a la seva activitat habitual al més aviat possible”, afegeix.

9 de setembre de 2014

Recull de premsa relacionat amb aquesta notícia. Cliqueu.