Història de l'Hospital de Viladecans
El centre va iniciar la seva trajectòria l’any 1953 amb el nom d’Hospital de San Lorenzo de Viladecans. L’equipament era gestionat per la Fundación Benéfico-Privada de San Lorenzo, en homenatge al patró dels fonedors i fundada per l’empresa gavanenca Roca Radiadores, amb la intenció d’oferir assistència sanitària als treballadors de la fàbrica. Això no obstant, des que va obrir portes, el centre ja va començar a donar servei també a la població de Viladecans i Gavà per satisfer les mancances estructurals del sistema de salut de l’època.
La inauguració de l’Hospital va ser el 21 de juny de 1953 i va assistir l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. El quadre facultatiu oferia servei de beneficència a la població i l’organització del centre anava a càrrec d’una comunitat de monges de la Congregació Germanes Carmelites de la Caritat. Al llarg de vint-i-cinc anys l’Hospital de Viladecans fou l’hospital de referència de la comarca, en un context d’onades migratòries en què la població conjunta de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans es va multiplicar per quatre. Tot i el gran augment de la població, la manca d’infraestructures sanitàries i els recursos escassos, el centre va cobrir les necessitats bàsiques assistencials, i algunes de més complexes, gràcies al treball altruista i desinteressat del personal facultatiu i sanitari.
El 1978 la Fundación de San Lorenzo va cedir la gestió del centre a l’Instituto Nacional de Previsión (INP), l’organisme estatal de protecció social vigent. Al llarg d’aquell any es van organitzar diverses manifestacions perquè l’hospital assolís caràcter de comarcal i se’n pogués ampliar la seva capacitat assistencial. Però, i tot i haver adquirit el compromís de fer-ho, finalment l’INP no es va presentar a la subhasta pública per adquirir el centre i, durant aquell impàs de mala gestió, l’hospital va romandre pràcticament tancat, el que va propiciar greus inconvenients per a una població desproveïda d’assistència hospitalària de proximitat. Finalment, després d’intenses negociacions i d’una forta pressió ciutadana, el 5 de març de 1980 l’Hospital de Sant Llorenç es va incorporar definitivament a la xarxa de centres sanitaris de la Seguretat Social.
A finals de 1981, quan ja s’havien traspassat les competències de sanitat a la Generalitat de Catalunya, es va presentar un projecte per renovar i ampliar l’hospital. Les obres es van endarrerir i l’any 1984 es va convocar una manifestació per reclamar la reobertura del centre, a la qual van assistir més de 4.000 ciutadans. El mes de gener 1987 es va obrir el nou Hospital de Viladecans, ja gestionat per l’Institut Català de la Salut (ICS). L’equipament donava servei a les poblacions de Castelldefels, Viladecans, Gavà, Begues i Sant Climent de Llobregat, que llavors tenien 110.000 habitants. Tot i això, el centre no va funcionar a ple rendiment fins a l’obertura del Servei d’Urgències de 24 hores durant l’any 1988.
L’inici dels noranta va ser molt prolífic, amb la creació el 1990 d’una Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) pionera a l’Estat espanyol i que suposava una alternativa a la cirurgia amb hospitalització. Dos anys després es va impulsar la Unitat de Diagnòstic de Dia, amb la finalitat de prestar una atenció ràpida i personalitzada a tots aquells pacients que, per la seva patologia o característiques personals, requereixen un tracte preferent. Addicionalment, el 1994 es va construir un nou edifici per ampliar l’espai dedicat a consultes externes i a proves diagnòstiques que va propiciar un avenç substancial en els processos i el suport a l’atenció primària.
El canvi de segle es va iniciar amb la constitució de la Fundació Privada de l’HV per a la recerca i la docència, a més de la inauguració, l’any 2002, del nou edifici d’Urgències. El novembre de 2008 es va presentar el projecte per a l’ampliació i renovació de l’Hospital de Viladecans, però la crisi econòmica va aturar la iniciativa. En un context d’incertesa i recessió, l’any 2011 neix la Plataforma en Defensa de l’Hospital de Viladecans i de la Sanitat Pública, amb l’objectiu de reclamar l’ampliació del centre. L’entitat està integrada per associacions veïnals, membres d’alguns ajuntaments de l’àrea d’influència del centre, representants de treballadors de l’Hospital i altres entitats ciutadanes. El 2013 la iniciativa va aconseguir més de 27.000 signatures en defensa del projecte sanitari i les va entregar al llavors president de la Generalitat, Artur Mas.
Finalment, el juliol de 2019 es va iniciar la primera fase d’ampliació i reforma de les infraestructures de l’Hospital amb la construcció de l’Edifici Mil·lenari i l'Edifici Tarradellas, una infraestructura necessària i llargament reivindicada que, després de posar-se en marxa durant el juny de 2024, ha permès millorar l’accessibilitat i la qualitat de l’atenció hospitalària per a les gairebé 200.000 persones que atén i que viuen als municipis de Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent de Llobregat.
