El neuròleg Sergio Campoy apropa les claus de la migranya a Begues
L'especialista ha destacat la importància de conèixer en detall la cefalea de cada pacient per diagnosticar i tractar la migranya, una malaltia altament discapacitant.
Des dels factors desencadenants fins a les opcions terapèutiques existents i futures, passant pel risc de cronificació, la predisposició genètica i els hàbits que poden minimitzar l'impacte d'una crisi, el doctor ha oferit una visió holística del què és i què representa la migranya.
La migranya és un tipus de cefalea que afecta a més de cinc milions de persones a Espanya i prop de 900.000 a Catalunya. De fet, s’ha convertit en la sisena malaltia més freqüent a escala mundial i la segona causa de discapacitat.
Així ho ha explicat el Dr. Sergio Campoy, neuròleg de l’Hospital de Viladecans, en una xerrada a la Biblioteca La Ginesta de Begues que ha reunit una trentena d’assistents. Durant la seva intervenció, l’especialista ha posat en relleu la complexitat d’entendre l’afectació real d’aquesta malaltia, que no es veu ni es pot detectar amb una prova diagnòstica, però que té un gran impacte en les persones que la pateixen.
Anamnesi com a base del diagnòstic
La Societat Internacional de Cefalees (IHS) ha classificat les diferents cefalees i han estipulat els criteris clínics que s’han de complir per un correcte diagnòstic. Així i tot, el Dr. Campoy incideix en la necessitat d’individualitzar cada cas i realitzar una anamnesi completa. “Si disposem de deu minuts de consulta, la major part del temps s’ha de dedicar a parlar amb el pacient per conèixer la seva història clínica en detall i així realitzar una avaluació acurada i assignar un tractament idoni”, apunta el neuròleg.
En aquest sentit, eines com el registre de les crisis -amb la seva freqüència i intensitat- són fonamentals per afinar el diagnòstic.
Una malaltia amb un fort component de gènere i genètic
“La migranya té un component de predisposició genètica en, aproximadament, un 50% dels casos”, apunta el Dr. Campoy, “i afecta un 75% de dones de les quals desenvolupen el pic de crisis migranyoses al voltant dels 30 i 40 anys”. Existeixen factors desencadenants d’un atac de migranya clarament acceptats, com són els períodes d’estrès o immediatament posteriors i els trastorns relacionats amb la salut mental; hormonals, en períodes de caiguda brusca dels nivells d’estrògens, com en la fase premenstrual; factors alimentaris, especialment el dejuni; fenòmens atmosfèrics com el vent; i l’excés o dèficit de la son.
Més enllà d’aquests components, es donen circumstàncies que contribueixen a la cronificació del dolor, que afecta un 3% dels pacients. En aquest punt, l’especialista posa èmfasi en la importància d’un correcte tractament. “Prendre analgèsics en excés té un efecte rebot i provoca més mal de cap. És un peix que es mossega la cua, ja que tenen molts dies de mal de cap i, per tant, han de prendre medicaments durant més temps, i això pot provocar una tendència a la cronificació de la malaltia”, insisteix el neuròleg.
Molt més que un mal de cap
“Quan parlem d’una crisi de migranya, no només parlem del mal de cap en sí”, explica el Dr. Campoy. Una crisi pot anar acompanyada de nàusees, vòmits, sensibilitat extrema a soroll, llums i olors, o tot alhora. “Fins al 50% de les persones amb migranya les limita funcionalment i entre un 20 i un 30% necessiten repòs”, afegeix.
A més, cal tenir en compte l’impacte econòmic que suposa. Més enllà del cost directe dedicat a medicaments, hospital, urgències, visites, etc., cal afegir la despesa indirecta que suposen les baixes laborals, el rendiment i la productivitat que descendeix clarament quan una persona està immersa en una crisi.
Hàbits saludables per minimitzar el dolor
Abans d’abordar els diversos tractaments farmacològics, el Dr. Campoy ha comentat la importància de l’exercici i de l’alimentació. Per una banda, l’activitat aeròbica, que no sigui mai extenuant, disminueix la freqüència, la intensitat i la duració de les crisis de migranya i, per tant, contribueix a la millora de la qualitat de vida dels pacients. D’altra banda, l’especialista recomana mantenir una dieta saludable sense retirar aliments específics, ja que no hi ha clara evidència que demostri la relació de menjars concrets amb l’empitjorament de la migranya, més enllà de l’alcohol, el cafè, les begudes estimulants o les intoleràncies individuals.
“Així i tot, cal tenir en compte que, encara que aquests són hàbits importants de mantenir perquè les crisis no siguis tan fortes, per si sols no solen controlar la migranya i cal combinar-ho amb un tractament terapèutic”, explica el neuròleg.
Tractaments adaptats a cada pacient
Els tractaments farmacològics per la migranya es divideixen entre simptomàtics, que s’utilitzen quan es donen crisis de migranya i que es basen en antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) o triptans, i preventius. “Els tractaments s’han d’individualitzar i cal avaluar-ne l’eficàcia per evitar la cefalea per excés d’ús”, apunta el doctor.
En aquells pacients que els fàrmacs no tenen efecte, es poden aplicar tractaments especials, com són els gepants, el bloqueig anestèsic del nervi occipital major, que consisteix en l’aplicació d’una anestèsia local al voltant del nervi, o la injecció de la toxina botulínica (BOTOX). Un altre tractament que ha resultat molt útil en els darrers anys és l’aplicació d’anticossos contra el CGRP.
La cirurgia, una opció encara remota
Tot i que als Estats Units s’han explorat intervencions quirúrgiques per la migranya, portades a terme per un grup de cirurgians plàstics que han operat els nervis del front i que han assegurat ser exitoses, encara no hi ha estudis suficients que avalin aquesta pràctica. “A hores d’ara, no s’ha inventat una intervenció quirúrgica amb garanties de poder acabar amb la migranya”, assegura el doctor.
La xerrada ha finalitzat amb un torn de preguntes en el qual les assistents han resolt dubtes sobre la malaltia, especialment enfocats en la preocupació per l’excés de medicació farmacològica. El Dr. Campoy ha tancat la trobada assegurant que cal personalitzar l’abordatge de la migranya en cada pacient i decidir conjuntament quin és el tractament que més encaixa amb ell. “Cadascú té el seu tipus de mal de cap i cal adaptar-se a cada pacient”, ha conclòs.