El Servei de Medicina Interna empodera els pacients amb insuficiència cardíaca
En una xerrada celebrada a la Biblioteca de Viladecans davant d’una trentena de persones, el Dr. Domingo Bleda ha exposat els principals avenços en el tractament de la insuficiència cardíaca. Durant la conferència, ha posat especial èmfasi en la importància d’un diagnòstic precoç, en l’adherència als tractaments prescrits pels especialistes i en el paper dels nous fàrmacs, que han contribuït de manera significativa a millorar tant la qualitat com l’esperança de vida dels pacients.
L’internista ha posat en valor el programa d’insuficiència cardíaca comunitària, així com la coordinació estreta existent entre els professionals hospitalaris i d’atenció primària. "La formació continuada al territori ha permès una autonomia més elevada dels equips, amb més expertesa en el maneig dels pacients més complexos", ha apuntat el Dr. Bleda.
Setena xerrada del cicle per apropar la salut a la ciutadania, impulsat per l’Hospital de Viladecans i les biblioteques de Begues, Castelldefels, Sant Climent i Viladecans, amb l’objectiu de fomentar hàbits saludables i prevenir malalties a través d’activitats de sensibilització i educació sanitària. El Dr. Domingo Bleda, facultatiu especialista del Servei de Medicina Interna, ha definit la insuficiència cardíaca com una patologia crònica i complexa amb un elevat impacte sobre la salut de la població, especialment entre les persones d’edat avançada, a causa de la seva “alta prevalença i mortalitat”.
A més, ha assenyalat que l’abordatge de la insuficiència cardíaca viu “una revolució” des de fa menys d’una dècada gràcies a la irrupció de nous fàrmacs, que han canviat de manera significativa el pronòstic dels pacients. “La nostra feina ara com a metges és ordenar millor els tractaments i tenir clar quin és el perfil de pacient que es pot beneficiar més de cada teràpia”, ha explicat.
Hi ha diferents grups de medicaments i els més habituals són:
- Diürètics: furosemida, torasemida i hidroclorotiazida.
- Inhibidors de l’enzim convertidor d’angiotensina (IECA: Inhibidors de l'Enzim Convertidor de l'Angiotensina): benazepril, captopril, enalapril, fosinopril, lisinopril i perindopril, quinapril i ramipril.
- Antagonistes del receptor de l’aldosterona (ARA-II): valsartan, candesartan i losartan.
- Betablocadors: bisoprolol, carvedilol i nebivolol.
- Antagonistes de l’aldosterona: espironolactona i eplerenona.
Què és la insuficiència cardíaca
És una malaltia que es produeix quan el cor no és capaç de bombar la sang amb l’eficàcia necessària per cobrir les necessitats de sang i oxigen de l’organisme. Tot i que el cor continua funcionant, la seva capacitat de bombeig es veu alterada, fet que pot provocar dificultats per fer activitats quotidianes com caminar o pujar escales. Entre els símptomes més habituals hi ha la sensació de falta d’aire o dispnea, el cansament persistent i la inflamació de les cames o dels turmells.
El Dr. Bleda ha encoratjat els assistents a empoderar-se en el dia a dia de la insuficiència cardíaca, adoptant hàbits que ajudin a controlar la malaltia: seguir estrictament la medicació prescrita per l’especialista, pesar-se regularment per detectar possibles retencions de líquids, reduir el consum de sal i mantenir-se actius dins de les possibilitats.
Programa d’Atenció d’Insuficiència Cardíaca Comunitària:
La xerrada celebrada a la Biblioteca de Viladecans ha servit també per posar en valor l’experiència del Programa d’Atenció d’Insuficiència Cardíaca Comunitària, impulsat per la Gerència Hospitalària Bellvitge-Viladecans i l’Atenció Primària de l’àrea Metropolitana Sud, que en l’últim any ha aconseguit reduir els reingressos.
La coordinació estreta entre els diferents nivells assistencials ha evidenciat que una bona transició entre l’àmbit hospitalari i l’atenció primària té un impacte directe en els resultats en salut. En concret, aquest model permet reduir els reingressos hospitalaris, disminuir la mortalitat i millorar la continuïtat assistencial dels pacients.
El programa es fonamenta en el treball en equip entre professionals, el seguiment proactiu després de l’alta hospitalària i el paper clau de la infermeria en l’acompanyament, l’educació sanitària i el suport continuat al pacient. Iniciatives com els programes territorials d’insuficiència cardíaca comunitària a l’àrea Metropolitana Sud exemplifiquen com el treball en xarxa es tradueix en una atenció més eficient, segura i centrada en la persona.
